Joana Raspall i Juanola
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de julio de 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 4 de diciembre de 2013) fue una escritora en lengua catalana y bibliotecaria española.
Se licenció en Biblioteconomía y en 1932 desde la revista “Claror” inicia una campaña demandando una biblioteca infantil en San Feliu de Llobregat, ciudad donde residió desde los 3 años. Durante la Guerra Civil Española trabajó de bibliotecaria contribuyendo a salvar muchos ejemplares de libros catalanes de su destrucción. Después de la guerra dio clases de catalán en su domicilio, cosa que continuó haciendo años más tarde con el asesoramiento de "Òmnium Cultural".
En el Primer Congreso de Cultura Catalana formó parte de la ponencia “El llibre de teatre infantil” que dio lugar a la colección de teatro “Edebe” catalana. Joana Raspall ha colaborado habitualmente en revistas locales y fue promotora del premio Martí Dot de poesía de Sant Feliu de Llobregat.
En 1993 la escritora recibió la Medalla de Oro de la ciudad de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) y en 2008 se da su nombre a una calle. En 2006 recibió el Premio Creu de Sant Jordi. En 2010 se le concede la Medalla al Trabajo Presidente Macià. En 2013 Gelida da el nombre a una plaza "Placeta Joana Raspall"
Lingüística
1972, Diccionari de sinònims con Jaume Riera (1972)
1984, Diccionari de locucions i frases fetes, con Joan Martí. Premio Marià Agull
1988, Diccionari d'homònims i parònims, con Joan Martí.
Poesía infantil
Petits poemes per a nois i noies (1981) Premio Crítica Serra d'Or, mención especial poesía (1981)
Bon dia, poesia (1996)
Degotall de poemes (1997)
Com el plomissol (1998)
Pinzellades en vers (1998)
Versos amics (1998)
Escaleta al vent (2002)
Font de versos (2003)
Serpentines de versos (2000)
A compàs dels versos (2003)
Concert de poesia (2004)
El meu món de poesia (2011)
46 poemes i 2 contes (2013)
Joana de les paraules clares (2013)
Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'any (2013)
Poemes per a tot l'any (2013)
Poesía adulto
Ales i camins (1991)
Llum i gira-sols (1994)
Arpegis, haikús (2004)
Instants haikus i tankes (2009)
El jardí vivent (2010)
Batec de paraules (2013)
Teatro adultos
L'ermita de Sant Miquel (1964). Premio Santamaria.
Teatro infantil
El pou, (1969). Premio Cavall Fort. Traducida al castellano "El pozo"
L'invent (1978).
Kònsum, S.A. (1984).
Cuentos y Novelas infantil juvenil
El mal vent (1994)
Contes del si és no és (1994)
Contes increïbles (1999)
La trampa de la urbanització K (2000)
La corona i l'àliga (1997)
Cuentos y Novelas adultos
Diamants i cul de got (2007)
El cau de les heures (2008)
El calaix del mig i el vell rellotge (2010)
Antologia
L'ESPERA
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)
L'ASE I EL TRACTOR
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!
(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)
LA REL
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)
Tot i passant-hi,
els camins de la vida
no sé on menen.
*
Se m'encaraven
les penes com lleones;
ara són manses.
*
La veu se'm nua
i per no lamentar-me'n
encara canto.
[...]
VI
Identitat. Lluita
A banda i banda
del riu tenim la casa
mirant les aigües.
Les veus lliscar a la dreta;
les veig lliscar a l'esquerra.
La pirueta
de l'íntima revolta
ens allibera.
*
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s'esmicoli.
*
Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.
(D'Arpegis. Saldes: Abadia Editors, 2004)
DOS CUQUETS
Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
(De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004)
La tempesta
Ai, la mar esvalotada!
Ai, dels pobres mariners
que menen la barca vella!
ai, la vela! ai, els rems!
Les onades espeteguen
i al pal xiulen cops de vent;
s’alcen fosques nuvolades
i la lluna ja no es veu.
Tot el cel és un vel negre;
cada llamp el migparteix
i fa veure ones d’escuma
com boques d’enormes dents.
De suor i aigua salada
van tots xops els mariners.
L’un renega, l’altre crida,
l’altre resa a mitja veu
aquella oració antiga
que diu: -”Sant Marc, Santa Creu,
en el perill de tempesta,
Santa Bàrbara no ens deixeu!”
I tots tres pensen en casa
i els d’allà pensen en ells.
Parlem d’amor
Oblidem la colla, les motos, la moda,
la musica-disco, i parlem d’amor.
Parlem-ne només; amb les mans ben juntes,
mirant-nos als ulls, sols al món tu i jo,
l’amor és bon mestre. Trobarem paraules
que no sospitàvem que sabríem dir,
més dolces que els besos, més que l’abraçada,
perquè ens empresonen amb lligam més fi.
Parlem d’un amor alt com les estrelles
i els núvols blanquíssims, i el vol dels ocells.
proclamem l’amor per jardins de somni
on els mots es tornen roses i clavells.
Només amb els mots i cap altre cosa,
el cor sabrà fer-se el tresor de demà;
l’amor blanc d’avui no ens farà nosa,
que les perles fines fan de bon guardar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario