lunes, 7 de octubre de 2013

LOLA ANDRÉS [10.666]



Lola Andrés 

Nace en Valencia en 1961.
Licenciada en filología por la Universidad de Valencia.

Ha recibido los siguientes premios: “Gerardo Diego” de la Diputación de Soria, 2002; Primer accésit del Premio de Poesía “Ciudad de las Palmas de Gran Canaria”, 2006 y Premio Alfons el Magnànim “Ciutat de València” de poesía en valenciano, 2006. 

Tiene publicados los libros de poemas: Moléculas y astros, Ed de la Diputación de Soria, 2003; Jocs de llum, Ed Bromera, 2006 y Materia, Ed Ayto de Las Palmas de Gran Canaria, 2007 y “Cielo líquido”, Amargord Ediciones, Col. Helado de Mamey/Punto verde, Madrid 2015. 

Ha traducido al castellano los siguientes libros: Atlas, Ed Tàndem, de Pere Salinas y Joan Navarro y Granada, de Joan Navarro; colabora en la revista de poesía digital “sèrieAlfa. art i literatura”. Ha sido incluida en las antologías Ventanas, Ed Torremozas y en Mujeres en su tinta (Poetas españolas en el siglo XXI), México 2010 y A Fortiori Editorial, Bilbao, España 2012.



Noche en vela

Se quema en este patio
una llama sin cirio, la pobreza
que danza sinuosa en el amplio estallido
de la noche.
Campanadas al valle,
a los campos sin luz ya,
sin presencia.
Los huecos en la piedra son morada
de nuevo.

Qué densidad de todo,
qué abandono.

Se disuelven los mitos inyectados
desde la densidad de la palabra 
y esta llama
se extingue en su sigilo
y en su sigilo habla,
sin apenas mostrarse. 

Sencilla habilidad en cuanto existe 
y se expresa sin ansia.


Irta

Aquests dies d’hivern,
vora mar i amb la serra
vigilant el capvespre, hem vist
la set carnosa de la vida.

Per les galtes s’escampa la fondària del pi,
els musculosos núvols, la crida de la boira.
Els ulls obrin les coves del clamor,
de les veus cremades dels cimals.

Les parpelles no barren tanta llum.
Tot es crea enllà de la mirada. Al fons
de les imatges se’ns instal·len
abreviatures, marques, inefables incisos.

Són els dies de la fecunditat,
d’agafar un grapat de crancs pedrosos
i posar-los als ulls cegant recances.

Mentre veiem el rictus del futur,
colgats els cossos –salten els cims
dins la substància íntima–, ens mossega
amb pietat la humitat de la serra.

Alcossebre i València, gener 2011.


|Lola Andrés. València 1961. Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València. Professora. Premi Gerardo Diego de Poesía de la Diputació de Sòria pel llibre Moléculas y astros; Primer Accèsit del Premio de Poesía Ciudad de las Palmas de Gran Canaria per Materia; amb Jocs de llum ha rebut el Premi Alfons el Magnànim València de Poesia 2006; ha estat inclosa en les antologies Ventanas i Mujeres en su tinta (Poetas españolas en el siglo XXI) i ha traduït al castellà els llibres Atlas (Correspondència 2005-2007) de Pere Salinas i Joan Navarro, València, 2008 i Granada (en premsa), de Joan Navarro.


Irta

Nestes dias de inverno,
rente ao mar e com a serra
vigilante ao entardecer, temos visto
a sede carnosa da vida.

Pelas bochechas se espalha a fundura do pinho,
as musculosas nuvens, o grito da bruma.
Os olhos abrem as covas do clamor,
das vozes queimadas dos cumes.

As pálpebras não barram tanta luz.
Tudo se cria além do olhar. No fundo
das imagens se nos instalam
abreviaturas, marcas, inefáveis incisos.

São os dias da fecundidade,
de agarrar um punhado de caranquejos pétreos
e colocá-los nos olhos cegando tristezas.

Enquanto vemos o ríctus do futuro,
deitados os corpos – saltam os cimos
na substância íntima –, nos morde
com piedade a umidade da serra.

Alcossebre e València, janeiro de 2011.


|Lola Andrés. València, 1961. Licenciada em filologia hispânica pela Universitat de València. Professora. Prêmio Gerardo Diego de Poesía da Diputació de Sòria pelo livro Moléculas y astros; Primer Accésit do Premio de Poesía Ciudad de las Palmas de Gran Canaria por Materia; com Jocs de llum recebeu o Prêmio Alfons el Magnànim València de Poesia 2006; foi incluída nas antologias Ventanas e Mujeres en su tinta (Poetas españolas en el siglo XXI) e traduziu para o castelhano os livros Atlas (Correspondència 2005-2007) de Pere Salinas e Joan Navarro, València, 2008, e Granada (no prelo), de Joan Navarro.


| Tradução: Ronald Polito


Λ


Irta

Ces jours d’hiver
à côté de la mer et avec la montagne
vigilante au coucher de soleil, on a vu
la soif charnue de la vie.

Sur les joues se répand  la profondeur du sapin,
les musculeux nuages, l’appel du brouillard.
Les yeux ouvrent les grottes de la clameur,
Des voix brûlées des sommets.

Les paupières ne contiennent pas tant de lumière.
Tout est crée derrière le regard. Au fond
des images s’installent sur nous
des abréviations, des marques, d’ineffables incises

C’est les jours de la fécondité,
de prendre une poignée de crabes pierreux
et les mettre sur les yeux en bouchant des chagrins.

Pendant qu’on voit le rictus du futur,
étendus les corps –sautent les cimes
dans la substance intime– nous mord
avec pitié l’humidité de la montagne.

Alcossebre et Valencia, janvier 2011


|Lola Andrés, Valencia 1961. Licenciée  en philologie hispanique par l’Université de Valence, Espagne. Professeure. Prix  Gerardo Diego de Poésie de la Diputación (Conseil Général) de Soria pour le livre  Moléculas y astros; premier accessit du Prix de Poésie Ville de las Palmas de Gran Canaria pour Materia; avec  Jocs de llum elle a reçu le Prix Alfons el Magnànim València de Poésie 2006; élue pour faire partie des anthologies Ventanas et  Mujeres en su tinta (Poetas españolas en el siglo XXI) ; elle a traduit du catalan à l’espagnol les livres suivants:  Atlas (Correspondència 2005-2007) de Pere Salinas et Joan Navarro, et Granada, sous presse, de Joan Navarro.


| Traduction: Victoria Cervera


Λ


Ιρτα

Αυτές τις μέρες του χειμώνα,
δίπλα στη θάλασσα, και το βουνό
βιγλίζοντας το σούρουπο, είδαμε
τη σαρκώδη δίψα της ζωης.

Στα μάγουλα απλώνεται το βάθος του πεύκου,
τα σύννεφα τα μυώδη, της ομίχλης το κάλεσμα.
Τα μάτια ανοίγουν τις σπηλιές της κραυγής,
των καμμένων φωνών των κλαδιών.

Τα βλέφαρα δεν σταματάνε τέτοιο φώς.
Όλα πλάθονται πέρα απ’ το βλέμμα. Στο βάθος
των εικόνων μας εγκαθίστανται
συντομογραφίες, σημάδια, ανείπωτες παρενθέσεις.

Είναι οι μέρες της γονιμότητας,
να πιάσουμε μιά χούφτα λίθινα καβούρια
και να τα βάλουμε στα μάτια τυφλώνοντας καημούς.

Καθώς βλέπουμε το μορφασμό του μέλλοντος,
ξαπλωμένα τα κορμιά μας –πηδάν τις κορυφές
μες στη στενή ουσία-, μας δαγκώνει
με έλεος η υγρασία του βουνού.

Αλκοσσέβρε και Βαλένθια, Ιαννουάριος 2011


|Λόλα Αντρές (Βαλένθια 1961) Πτυχίο της Ισπανικής Φιλολογίας στο Πανεπιστήμιο της Βαλένθιας. Καθηγήτρια. Βραβείο ποίησης Χεράρντο Ντιέγκο του Νομού Σόριας για το βιβλίο Moléculas y astros. Δεύτερο Βραβείο ποίησης Πόλη των Παλμών της Μεγάλης Καναρίας για Materia. Με Jocs de llum πήρε το Βραβείο ποίησης Αλφόνσος ο Μεγαλόψυχος της Βαλένθιας το 2006. Ποιήματα της περιλαμβάνονται στις ανθολογίες Ventanas και Mujeres en su tinta (Poetas españolas en el siglo XXI), και μετάφρασε στα Ισπανικά τα βιβλία Atlas (Correspondència 2005-2007), του Πέρε Σαλίνας και Τζοάν Ναβάρρο, και Granada (ύπο έκδοση), του Τζόαν Ναβάρρο.


| Μετάφραση: Τζοάν Φ. Καλαμπούιτζ


Λ


Irta

These days of winter,
by the sea and with the mountains
watching the sunset, we have seen
the fleshy thirst of life.

Over the cheeks spreads the deepness of the pine,
the powerful clouds, the call of the mist.
The eyes open the caves of clamor,
of the burned voices of the peaks.

The eyelids don’t stop so much Light.
Everything is created beyond the look. At the core
of the images dwell
abbreviations, marks, ineffable asides.

These are the days of fecundity,
of taking a handfull of stony crabs
and placing them on our eyes blinding sorrows.

While we are seeing the rictus of the future,
suspended our bodies – jump the peaks
within the intimate substance –, we are bitten
mercily by the moisture of the mountains. 

Alocossebre and Valencia, January 2011


|Lola Andrés (València 1961) B.A. on Spanish Studies by Universidat de València. Teacher and lecturer. She has been awarded with the Premio Gerardo Diego de Poesía de la Diputación de Sória (Gerardo Diego’s Prize on Poetry awarded by Soria´s regional Government) for her work Moléculas y astros; Primer Accesit del Premio de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Cananaria for her work Materia. She has been awarded with the prize on poetry Premi Alfons El Magnànim València de Poesía in the year 2006; some of her works have been included in the poetic anthology Ventanas y Mujeres en su Tinta (Poetas Españolas en el siglo XXI) and she has translated into Spanish the following Catalan works: Atlas (Correspondencia 2005-2007) by Pere Salinas and Joan Navarro, and Granada (pending publication) by Joan Navarro.

Translation: Miranda Pardo






Lola Andrés, “Cielo líquido”, Amargord Ediciones, Col. Helado de Mamey/Punto verde, Madrid 2015. 
Prólogo de Anacleto Ferrer.


Entra la claridad con escamas
de ardor desmesurado.

El pantano se encoge.

Hay un cesto vacío.

Como escupe un anciano su sequía,
como intenta el pulmón libar la propia sangre,

miro.


*



Digo afecto, no amor.
El afecto de un perro que se anuda a la siesta.

Y así deambular.

Llegar a cualquier índice perdido. La sed
fractura el cuerpo pero ordena la búsqueda.

Sueño la lejanía.

En mí palpo la fragua de los años.
Con el ansia, sueño, de limpiarme
los ecos de la intranquilidad.

Esta aspereza inmunda que siempre me avergüenza.

El afecto de un perro llagado a la intemperie.

Digo voces de mí.

Digo ya basta.




*


El vínculo se da, la noche expande
su permanencia extraña.

En su cerviz se incuba
la determinación de los sonidos.

Lejanos los países que olvidaron sus nombres.

Duérmeme, vaga
por mi rumor de hoz.

El hueco dilatado es un cantar
que da luz a la tierra.

¿Desde qué condición
se abre el ruido oscuro de un momento?

Hallo el hálito en todo
si reduzco la vida
al transitar vacío.




*



Gestos que me enseñara
mi abuela en los frutales:

los labios pronunciados
abiertos a la pulpa del melocotón

el paso perforando
la tierra no desoigas la hondura de la vida

el puño hacia las nubes
como la rama viva del cerezo de sangre

allí desayunaba,
sentada
en el ribazo
de su halda blanca,
el libre corazón de lo nacido.




.

No hay comentarios:

Publicar un comentario