miércoles, 2 de octubre de 2013

GENEVIÈVE BLAIS [10.637]


Geneviève Blais

Geneviève Blais. Nacida en 1977, CANADÁ es licenciada en literatura. Su primer libro, L’incident se répète, apareció en 2007 en la editorial Poètes de Brousse. Le manège a lieu, su último libro publicado en 2009 en Québec, es producto de una estancia de dos años en China.






Una noche, querrás levantar la falda muy arriba, que echemos a volar, o
casi – algo así.
No tengo nada aéreo, de verdad, pero no querrás creerme
Mis gestos son largos
A menudo tengo ganas de tomar el aire, de dar una vuelta.
Camina cerca

Así que enséñame el nombre de las cosas.
Enséñame el sonido del cuerpo después de la caída

Ya lo olvidé todo.







El punto delante. A partir de ahí buscamos el equilibrio.

Para la ocasión, inclinas la cabeza, miras hacia abajo.
Te sustraes.
Esperas. Las cosas.

Caer es posible a menudo. Engañar.
Demasiado a menudo

Más arriba, tu mano.
Aquella vez que me senté, el tiempo rebosaba
Y yo con él.
Por lo demás, espero que nos precipitemos.

A la vez delante y detrás. Los rediles.

Yeguas. La carretera, la velocidad. El muro separa el sonido de la imagen.
Adivinamos, imaginamos.
Rodamos. El sol se deshace, las piedras sobre la piel. Marcada.
Y respirar, mucho tiempo.

[Traducció d'Amparo Salvador]







Une nuit, tu voudras lever très haut la jupe, qu’on s’envole, ou
presque – quelque chose du genre.
Je n’ai rien d’aérien, vraiment, mais tu ne voudras pas me croire.
Mes gestes sont longs.
J’ai souvent envie de prendre l’air, de faire un tour.
Marche près.

Aussi apprends-moi le nom des choses.
Apprends-moi le son du corps après la chute.

J’ai déjà tout oublié.







Le point devant. À partir de là on cherche l’équilibre.

Pour l’occasion, tu ramènes la tête, tu regardes vers le bas.
Tu te soustrais.
Tu espères. Les choses.

Tomber se peut souvent. Tromper.
Trop souvent.

Plus haut, ta main.
La fois où je me suis assise, le temps débordait.
Et moi avec.
Du reste, j’attends qu’on se précipite.

À la fois devant et derrière. Les clôtures.

Cavales. La route, la vitesse. Le mur sépare le son de l’image.
On devine, on imagine.
On roule. Le sol se défile, les cailloux sur la peau. Marquée.
Et respirer, longtemps.


Née en 1977, Genevieve Blais a complété des études de maîtrise en littérature. Son premier livre, L’incident se répète, est paru en 2007 aux éditions Poètes de brousse. Le manège a lieu, son dernière livre apparu en avril 2009 au Québec, est issu d’un séjour de deux ans en Chine.

 Q


Una nit, voldràs alçar ben alt la faldilla, que arranquem el vol, o
quasi – una cosa per l’estil.
No tinc res d’aeri, vertaderament, però no voldràs creure’m.
Els meus gestos són llargs.
Sovint tinc ganes de prendre l’aire, de fer un tomb.
Marxa prop.

Així que ensenya’m el nom de les coses.
Ensenya’m el so del cos després de la caiguda.

Ja ho he oblidat tot.







El punt davant. A partir d’ací busquem l’equilibri.

Per a l’ocasió, mous el cap, mires cap avall.
Et sostreus.
Esperes. Les coses.

Sovint podem caure. Enganyar.
Massa sovint.

Més alt, la teua mà.
Aquella vegada que em vaig seure, el temps vessava.
I jo amb ell.
D’altra banda, espere que ens precipitem.

Alhora davant i darrere. Les cledes.

Egües. La carretera, la velocitat. El mur separa el so de la imatge.
Endevinem, imaginem.
Rutllem. El sòl es desfila, els rocs sobre la pell. Marcada.
I respirar, molt de temps.



Geneviève Blais. Nascuda el 1977. Llicenciada en literatura. El seu primer llibre, L’incident se répète, va aparèixer el 2007 a l’editorial Poètes de Brousse, Le manège a lieu, el seu darrer llibre publicat el 2009 a Quebec, és resultat d’una estada de dos anys a la Xina.

[Traducció de Joan Navarro]


MÁS EN LA WEB:
http://seriealfa.com/alfa/alfa49/




No hay comentarios:

Publicar un comentario