sábado, 3 de septiembre de 2011

4548.- ÁNXEL ÁLVAREZ LLANO

ÁNXEL ÁLVAREZ LLANO
Natural de Bo-Aller. Llicenciáu en Filoloxía Hispánica y Especialista en Filoloxía Asturiana pola Universidá d'Uviéu. Collaborador en delles publicaciones periódiques como Lliteratura, Lletres Asturianes, Cultura (LNE), Estaferia Ayerana y Montaña Central. Forma parte del Conseyu Editorial d'Estaferia Ayerana. Responsable de Textos y Contenidos del Estudiu de Diseñu Gráficu Área Norte. Collaborador con programas de cultura asturiana en COPE-Asturias.

Premios:
Premiu Elvira Castañón, 1993, de poesía n'asturianu del Ayuntamientu d'Ayer, col poemariu La mar con nome de muyer.
Premiu Vital Aza, 1994, de poesía n'asturianu del Ayuntamientu de L.lena, col poemariu El silenciu la viesca.
Premiu Fernán Coronas, 1995, de poesía n'asturianu de La Sociedá Popular La Regalina de Cadavéu (Valdés), col poemariu Vieyos fuebos, fresques cenices.
Accésit del Premiu de Recoyida de Material Toponímico, 2000, de L'Academia de la Llingua Asturiana, co trabayu Conceyu d'Ayer. Parroquia de Bo.
Premiu Teodoro Cuesta, 2001, de poesía n'asturianu del Ayuntamientu de Mieres, col poemariu Na mesma piedra.
Premiu Fernán Coronas, 2010, de poesía n'asturianu de la Sociedá Popular La Regalina de Cadavéu (Valdés), col poemariu Ensin salir de casa.

Publicaciones

Poesía:
Les agües muertes, Editora del Norte, 1994, Mieres, 1994.
Vieyos fuebos, fresques cenices, Editora del Norte, Mieres, 1995.
Güéspede del silenciu, Editora del Norte, Mieres, 1996.
Na mesma piedra, Trabe, Uviéu, 2002.
Instantánea (Semeyes & haikus), Área Norte, Xixón, 2011.
Ensin salir de casa, Trabe, Uviéu, 2011. (en prensa)
Edición Lliteraria:
Antoloxía del Cuentu Asturianu Contemporaneu, Editora del Norte, Mieres, 1994.
Obra poética completa de José Campo, Editora del Norte, Mieres, 1996.
Muestra de nueva poesía, SPPA, Uviéu, 1998

Traducción:
Sánchez Ferlosio, R.: Alfanhuí, Editora del Norte, Mieres, 1996.
Argüelles, F.: Lletaníes de lluvia, Editora del Norte, Mieres, 1997.
Coto, B.D.: Nuberu nel tiempu, Editora del Norte, Mieres, 2001.
Llingüística, Lliteratura.
“Provincianismu y universalidá na narrativa asturiana”, en Lliteratura asturiana nos 90 (IV Xunta d’escritores asturianos), SPPA, Uviéu, 1997.
Toponimia de la parroquia de Bo, ALLA, Uviéu, 2001.
“El Surdimientu. La narrativa”, en Historia de la Lliteratura Asturiana, ALLA, Uviéu, 2002.
“La novela y el cuentu escritos por homes na década de los 90”, en La emancipación de la lliteratura asturiana, Conseyería de Cultura, Uviéu, 2007.
“Sieglu XXI: Tiempu de renovación xeneracional na poesía asturiana”, en El Conceptu Xeneracional, Trabe, Uviéu, 2007






EL VINU que bebí nos llabios de la nueche
faise rancio, nun tien tastu a roses y lloréu,
ye l’agrín posu de los vasos
que refugué perdayuri.
Por eso nun t’escaezas de mí, tiempu
qu’arreblagues pencima los díes y la memoria
y dame’l velenu ingrientu que taraza
dame l’abrazu infinitible y mortal
y déxame nel sable del escosu mar
pa que les incendiaes gaviotes de la tarde
quemen los caberos barcos
qu’al debalu agüeyo tres el borrín
pa que’l naufraxu seya la ufierta
que siempre quixi facer a los dioses.










PIESLLA la puerta, zuna inxeme
qu’enduvielles los suaños
y abluques la velea
y déxame ver la lluz
qu’enantes que lluz foi fuebu
nos güeyos de los amantes,
foi la mar d’espeyu roxu
dexándose amasuñar pola nueche,
foi un ábanu d’estrelles
al abellugu l’amanecerín
del cálidu branu.

(De Les agües muertes)






MEMORIA DE BRANU

Agua calecío del branu
pa la soledá de los güertos,
dexando morrer les flores
na solombra del poema
non escritu, nin siquiera
aparexáu na memoria
de los bedules
-arpexu d’agua sobre’l verde
y cordial territoriu del arbolíu-.
Los caminos vacíos de pasos
y parola tardiega d’inciensos
hasta la llende mesma de la nueche.

Dixérenme que yera agostu
y cuéstame trabayu creyelo.






El camín del branu

Xuben hasta esti requexu de la tarde
les voces, baturiciu hermanu de la mocedá,
albidro entós que los díes fáense curtíos
y el branu esa necesidá, qu’anguaño,
tampoco dura muncho más
que’l ríu que lleva la vida.

Cuando cuntábemos los meses de sol
colos deos de la mano
y aprovecía aguardar a les estrelles
o l’agua estropiaba los nuestros xuegos,
entós, el tiempu tenía otru nome
y quiciabes, como nosotros,
tampoco nun tenía edá.








Llugares qu’anduvi

Nel recuestu de la tarde analayen les fueyes
como nieve temprano que dora los caminos.
Anduvi cansín lo tantes veces andao
al son de les estaciones, con priesa
o con vagar, nel llabiu cárdenu del atardecer
y nel párpagu prietu de la nueche.
Atopéme col pasiante anónimu del hola y adiós,
la moza col perru qu’amusga la oreya,
el raposu qu’acusbia tres el cabornu,
el burbús del aire nel picalín de la salguera.
N’En Quentu l’Argumusu, la corra y el castañu,
catedrales que’l ferruñu del tiempu avieya,
danme l’abellugu y la necesaria paz
que de nenu yeren abertal y priesa.








L’aldaba del tiempu

Nunca nun tarrecí oyer picar na puerta
cola aldaba forxada na fragua del tiempu.
Veo recoyer la madera de faya nel monte,
acarrialo colos gües,
alendando carreru abaxo,
atizar el fueu y arimar l’áscuara,
oigo’l lentu güelpe del martiellu sobre’l fierro.
El mesmu güelpe que güei m’espierta
Metiéndome pel cuarterón músiques antigües,
un alfabetu bien deprendíu na antoxana del iviernu.
Repaso biografíes, anuedo la hestoria
cola soga qu’entá caltién la trasga,
baxo adulces la escalera embaecíu pol son
aldovino la tebia mano y abro la puerta
seguru de que nun va pasar el tiempu.




No hay comentarios:

Publicar un comentario