martes, 1 de diciembre de 2015

EVA RUNEFELT [17.648] Poeta de Suecia

Foto: Caroline Andersson


EVA RUNEFELT

Eva Runefelt, nacida en 1953, es una de las poetas más destacadas de la generación que surgió en los años 70. Ella debutó con la novela, sin embargo, luego ha sido puramente poesía. 

OBRA:

I Svackan (1975) 
En kommande tid av livet (1975) 
Åldriga och barnsliga trakter (1978) 
Augusti (1981) 
Längs ett oavslutat ögonblick (1986) 
Hejdad tid (1994) 
Mjuka mörkret (1997) 
I djuret (2001) 
I ett förskingrat nu (2007) 
Minnesburen (2013) 
Ur mörkret (1983), tillsammans med Stina Strandberg 
De tretton stegen (1998) 




No se corre peligro 
estando dentro 
del cuerpo de otro

Eva Runefelt




¿Cuál es el menor peso de un sonido
antes de convertirse en silencio?

Eva Runefelt





CLAVEL

Un ramo
de relámpagos de verano,
destellos de rosado profundo

A través de los cristales de la ventana los grandes pájaros
de la humedad y la plata
dividen la montaña azul con facilidad: dentro
el brillo rojo sangre de la elusiva roca
mientras nuestras manos se mezclan
en tus negros guantes

La esfera del sol detrás de una sábana de ceniza
y caballos grises como surgidos de las chimeneas
Las cabezas soltándose de sus cuerpos
Entre el rincón derecho de mi boca
y mi mejilla izquierda
tú plantas una súbita media-luna
con el sabor de un clavel

http://inutilesmisterios.blogspot.com.es/



LA MIGRACIÓ DELS OCELLS

La migració dels ocells, una pau que se’n va
Se’n va amb el roure, que s’alça ben amunt
cap a un espai, obert i bell
cap a la nit

A través de la foscor que s’allarga, una espècie
que amb el seu moviment mil·lenari
els abraça a tots dos
Encara continuen els seus sons
com el creixement d’un arbre

Estan davant de la mirada, amb les estones
bressolant i despertant la seva família a l’alba
El senyal de la victòria de l’arbre alt i els ocells que cauen
dins nostre

La nit s’amagarà
dins la gran poma hivernal

Hi ha una melangia
que fa que s’encenguin les coses

Cap a la nit que s’allarga va l’albada
La nit es mor a les mans
la fi al voltant d’una poma
Nosaltres ens allarguem, portem l’albada
aquesta nit, portem la pregària càlida
de vida a l’espècie

El matí on es protegeixen els desigs és agredolç
així com els moviments bruscos del roure
quan ens enlairem amb els ocells

El matí, nu

El so que s’obre al lletreig
La espècie que es tira enrera, viatja en pau
Viatja amb les coses mortes
i amb allò no nat de la corona de l’arbre
L’arbre que corona el matí
fora de la nit, les persones fora de la foscor

http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2009/eva-runefelt.html
   

Polderland

Like hovering reflections
the short-statured horses graze
the green water of the light polders
The animals disappear and re-emerge
in the angled light, the brain-light
Weightless
It is after the re-emergence, april
The rest over years of the
huge fields
that has rooted in a new vegetation
Grass-warblers, avenues of windflowers
and the nights’ carmine light
as yet unfolded



*



Over your cheek-bone
the skin’s terracotta
and my tongue-tip’s
wet petal
The light pauses here
and quenches its thirst









No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada