Ion Stratan
(Nacido el 1 de octubre de 1955, Izbiceni, Olt, Rumania - murió el 19 de octubre de 2005, Ploiesti, Rumania) fue un poeta rumano.
Obra publicada
Se inicia en 1981 con el volumen de poesía Ieșirea din apă .
También publicó Aer cu diamante (en colaboración con Mircea Cărtărescu, Traian T. Coșovei și Florin Iaru, 1982)
Cinci cântece pentru eroii civilizatori (1983)
Lumina de la foc (1990)
Lux (1992)
Ruleta Rusească (1993)
Desfacerea (1994)
O zi bună pentru a muri (1995)
Cântă zeiță mânia (1996)
Mai mult ca moartea (1997)
De partea morților ( Editura LiberART , Ploiești , 1998)
Cafeaua cu sare (1998)
Apa moale (1998)
Crucea verbului ( Editura Paralela 45 , [2000)
Zăpadă noaptea (2000)
O lume de cuvinte (2001)
Premios:
Premiul Fundației "Nichita Stănescu" (1990)
Premiul Uniunii Scriitorilor (1993)
Premiul "Mihai Eminescu" al Academiei Române (1995)
DE DÓNDE TANTA SANGRE
De dónde tanta sangre,
el matadero está junto a la aldea,
quién aúlla y gime
a mitad del sábado?
quién llora en medio de la noche
"ya está bien, ya está bien"
quién escribe estos poemas,
que hasta se parecen a los míos?
Poema de Ion Stratan traducido al castellano por Pere Bessó
IMARTS, 26 JULIOL DE 2011
D'ON TANTA SANG
D’on tanta sang,
l’escorxador és vora la vila,
qui udola i gemega
a meitat de dissabte?
qui plora al bell mig de la nit
"ja s’hi val, ja s’hi val"
qui escriu aquests poemes,
que àdhuc s’assemblen als meus?
Poema d'Ion Stratan traduït al català per Pere Bessó
De unde-atâta sânge
De unde atâta sânge,
abatorul e la marginea satului,
cine urlă şi plânge
în toiul Sabbatului?
Cine strigă la miezul de noapte
"e bine, e bine"
cine scrie aceste poeme,
semănând chiar cu mine?
CAIGUDA
El meu alé ha rodolat fins als peus
de les tres Gràcies
Agafeu-lo, lligueu-lo
El meu món roda damunt de mi
el que guardem anys i anys de les abelles
el meu cor és un pomer caigut al Jardí
qui té la culpa, qui te la culpa
el meu cos és un pinyol més gran que el seu fruit,
que el meu cor
menjat des de dintre
Poema d'Ion Stratan traduït al català per Pere Bessó
Cădere
Sufletul meu s-a rostogolit la picioarele
celor trei Graţii
luaţi-l, legaţi-l
lumea mea se rostogoleşte peste mine
cel ce-o păzeam de ani, de albine
inima mea e un măr căzut în Grădină
cine-i de vină, cine-i de vină
trupul meu e un sâmbure mai mare decât fructul,
decât inima mea
mâncat dinlăuntru
No hay comentarios:
Publicar un comentario