Anna Dodas (Folgueroles, 1962 - Montpeller, 1986). Narradora y poeta, su obra muestra una prometedora voz literaria que la muerte segó inesperadamente.
Desde muy jóven participa en concursos literarios y obtiene varios premios locales hasta que en el año 1986 gana el premio Amadeu Oller con el poemario Paisatge amb hivern. La obra póstuma, El volcà (1991), recoge la totalidad de su poesía llena de musicalidad y de imágenes con gran fuerza imaginativa.
Sus narraciones cortas participan del lirismo y el surrealismo presentes en los poemas.
Anna Dodas, compaginó, desde siempre, la creación literaria con la de concertista y profesora de guitarra.
Con un poemario escrito en Folgueroles entre enero y agosto de 1985, Paisaje con invierno, consigue el premio Amadeu Oller de poesía del año 1986 que Ediciones El Mall publica con algunas composiciones musicales de Josep Baucells.
El mes de agosto de ese mismo año, con una amiga, realiza un viaje de vacaciones a Alghero (Cerdeña) y son asesinadas cerca de Montpellier. Antes había dejado terminado ya punto de publicar su segunda obra poética El volcán editada póstumamente en 1991 con una reedición de Paisaje con invierno y varios bocetos y poemas dispersos. La imagen del volcán le sirve para unir los temas de la muerte y el amor en unos versos deudores, en parte, de la obra de Foix. En 1990, la revista literaria Letra de cambio publica la primera parte de su tesina sobre Jordi Sarsanedas.
Obra
Poesia
Paisatge amb hivern Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1986
El volcà Barcelona: Edicions 62, 1991.
Narrativa breu
Deessa de les flors Vic: CLOT. Revista de literatura , febrer, 1982
Capvespres de foc i de grana Vic: AUSA , núm 101, 1982
Les ciutats Vic: AUSA , núm. 126, 1991
Altres
Antologies
Mites en un jardí: El mite introductori Barcelona: Lletra de canvi , núm 30, 1990
L'Atlàntida i Os Lusiadas: Dos poemes neoclàssics. Vic: AUSA , núm 128/129, 1992
Per a un estudi de Mirall trencat : un procés de poetització. Vic: AUSA , num. 131, 1993
NO ÉS AIGUA, NO
No és aigua, no, que és foc
i el mantell argentat és de porpra
no són brises suaus, són remolins
uns llavis vermells de dents esmolades
fileres de dents dures i blanques
un sexe ardent on tot si fon
flor de cactus
flor de carn
caòtics plenilunis estivals
repic incontrolat de campanes, insectes
agulles roents
això és i no allò altre:
una fosa madura i la terra negra
no hi ha estels en la nit, hi ha
rabents cometes.
"El volcà"
9
Vingueren cavalls
amb ulls de maragda.
Un anell verd viu
sorprengué la nit.
La mort
fornida de sella
i agafat a la crina
l'amor
no caiguis
la cua suau
com fils de seda.
El bosc nocturn
oculta el trepig
angoixant
el clac clac
les petjades
i els renills
salvatges.
(Del llibre Paisatge amb hivern. Barcelona: Edicions del Mall,1986, p.25)
I
sóc com el tro
gemegós que braola en la vall
foll de terror
jo sóc la vall
com el rampí
cec entre pedres
que ensopega amb el terròs
sóc la foradada
vertiginosa que escup
aigua en un salt magnífic
jo sóc el salt
no sóc res més:
una carolina molla
que aguanta la pluja
tristament
(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.37)
aquesta és la nit que les llunes es giren
i mostren terrorífics xucladors
boques badades sense llavis
aquesta és la nit dels rius sagnants
de llargues ombres, de focs apagats
és la nit de carbons, d'espills
sense imatge
una nit sola, espessa
que lentament es podreix
(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.48)
(15)
l'entrada de casa és
un prodigi de focs de sant joan
les flames esvalotades brases
amargants
i els papallons de la nit
morent translúcids en el fum
els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
negres homes atien la fúria
i jo que no puc passar
la son -el llit tan lluny-
que em fa caure a la calenta
abraçada
(De "Poemes esparsos i esbossos" dins El volcà.
Barcelona: Edicions 62, 1991, p.81)
No hay comentarios:
Publicar un comentario