Aurélia Lassaque
Aurélia Lassaque, nacida en 1983, es una poeta en lengua occitana y francesa. Sensible a la relación entre poesía y artes plásticas, ha realizado numerosas colaboraciones con pintores y artistas plásticos que se han mostrado a través de exposiciones en Francia, América e Italia. Sus poemas, traducidos al inglés, catalán, asturiano, finlandés, vasco e italiano, han aparecido en diversas revistas y antologías. En 2011 fue la responsable de la exposición “Diálogo entre culturas y lenguas” en el Consejo de Europa. Aurélia Lassaque es también cronista literaria en la televisión (FR3 sud) y prepara un doctorado en dramaturgia occitana barroca. Entre sus publicaciones en poemarios y libros de artista se podrían destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010) y Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011); Lo sòmi d’Orfeu − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresuiers, 2011) y Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). En el otoño de 2012 aparecerá: La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
Ω
Ha bebido la leche de su madre,
Ha comido la carne de su mujer,
Ha quemado los cerebros de sus hijos,
Por eso no entiende su soledad.
Su casa bebe la lluvia,
Su tierra se traga las piedras.
Seguirá siendo el rey de la historia que narra,
Es el privilegio de los monstruos de aquí abajo.
Indecencia
Sucedió
Los lobos se han comido el polvo.
Las trenzas de las viejas muchachas
Se han desecho
En sus madrigueras.
Los copos de mayo
Han desnudado el álamo.
Los obreros
Se evaden
Con sueños
De piedra seca
Y de muchachas morenas.
Enrojece
Sobre nuestros rostros.
A la hora del solsticio
El pueblo vestido de madera
Atrae a su ramaje
Pájaros sin rostro.
El río vagabundo
Transporta hasta las orillas
Sus recuerdos de nieve.
Los árboles de mi bosque
Enrojecieron el primer día del verano.
Los hombres del pueblo
Han dicho que es la roya
Y que viene del Japón.
Pero no saben
Que los árboles de este valle
En el secreto de sus raíces
Acarician piedras vivas
Que sueñan
Que el viento y la lluvia
Las cogen desnudas sobre la arcilla
A la hora del solsticio.
[Traducción: Joan Navarro]
De sa maire beguèt lo lach,
De sa femna manjèt la carn,
De sos dròlles cremèt los cervèls,
Pr’aquò compren pas sa solesa.
Son ostal bèu la pluèja,
Sa terra engolís las pèiras.
Demorarà lo rei de l’istòria que conta,
Es lo privilègi dels mostres d’aiçaval.
Indecéncia
Es arribat
Los lops an manjada la posca.
Dins lors cròsses
Las trenèlas de las canturlas
Se son desligadas.
Los borrilhs de mai
An denudada la pibola.
Los obrièrs
S’evasisson
Dins de pantaisses
De pèira seca
E de filhas brunas.
Fai rotge
Sus las nòstras caras.
A l’ora del solstici
Lo pòble vestit de fusta
Atraisa dins sa rama
D’aucèls sens cara.
Lo riu barrutlaire
Carreja dusca als ribals
Sos remembres de nèu.
Los aubres de ma selva
An rogejat al primièr jorn de l’estieu.
Los òmes de la vila
An dich qu’aquò’s la rovilha
E que ven del Japon.
Mas eles sabon pas
Que los aubres d’aquela comba
Dins lo secret de lors rasigas
Alisan de pèiras vivas
Que se mèton a somiar
Que l’aura e la pluèja
Las prendràn nusas sul bard
A l’ora del solstici.
Aurelià Lassaque, nascuda en 1983, es poèta de lengas francesa e occitana. Sensibla a la relacion poësia-plastica, foguèt en collaboracion artistica amb pintres e plasticians (exposicions en França, America, Iatlia). Sos poèmas son revirats en revistas e antologias en anglés, catalan, asturian, finés, basc, romanés e italian. Es estada responsabla en 2011 de l’exposicion « Dialòg entre Culturas e Lengas » al Consèlh d’Euròpa. Aurelià Lassaque es tanben cronicaira literària a la television (FR3 Sud) e prepara un doctorat sus la dramaturgia occitana barròca. Publicacions en recuèlhs e libres d’artistas : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’Euridícia – Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’Orfèu –Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). Per paréisser en automn 2012 : La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
Ω
Il a bu le lait de sa mère,
Mangé la chair de sa femme,
Brûlé la cervelle de ses enfants ;
Mais il ne comprend pas sa solitude.
Sa maison boit la pluie,
Sa terre avale les pierres.
Il demeura le roi de l’histoire qu’il raconte
C’est le privilège des monstres d’ici-bas.
Indécence
C’est fait
Les loups ont mangé la poussière.
Les nattes des vieilles filles
Se sont déliées
Dans leurs caveaux.
Les flocons de mai
Ont dénudé le tremble.
Les ouvriers
S’évadent
Dans des songes
De pierre sèche
Et de filles brunes.
Il fait rouge
Sur nos visages.
A l’heure du solstice
Le peuple vêtu de bois
Attire dans sa ramure
Des oiseaux sans visage.
Le ruisseau vagabond
Charrie jusqu’aux rivages
Ses souvenirs de neige.
Les arbres de ma forêt
Ont rougi au premier jour de l’été.
Les hommes de la ville
Ont dit que c’est la rouille
Et qu’elle vient du Japon.
Mais eux ne savent pas
Que les arbres de cette combe
Dans le secret de leurs racines
Caressent des pierres vives
Qui se prennent à rêver
Que le vent et la pluie
Les prendront nues sur la glaise
A l’heure du solstice.
Née en 1983, Aurélia Lassaque est poète de langues française et occitane. Sensible à la relation poésie-plastique, elle a réalisé plusieurs collaborations artistiques avec des peintres et plasticiens (expositions en France, Amérique et Italie). Ses poèmes sont traduits en revues et anthologies en anglais, catalan, asturien, finnois, basque, roumain et italien. Elle est responsable en 2011 de l’exposition « Dialogue entre cultures et langues » au Conseil de l’Europe. Aurélia Lassaque est également chroniqueuse littéraire à la télévision (FR3 sud) et prépare un doctorat sur la dramaturgie occitane baroque. Publications en recueils et livres d’artistes : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’Euridícia – Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’Orfèu –Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A paraître à l'automne 2012 : La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
[Traduction : Aurélia Lassaque]
Ω
De sa mare va beure la llet,
De la seva dona va menjar la carn,
Dels seus fills va cremar els cervells,
Per això no entén la seva solitud.
Casa seva beu la pluja,
La seva terra s’empassa les pedres.
Romandrà el rei de la història que conta,
És el privilegi dels monstres d’aquí baix.
[Traducció: Manèl Zabala]
Indecència
Ha ocorregut
Els llops s’han menjat la pols.
Les trenes de les velles joves
S’han deslligat
Als seus caus.
Els flocs de maig
Han despullat el pollancre.
Els obrers
S’evadeixen
Amb somnis
De pedra seca
I de joves brunes.
Es fa roig
Sobre els nostres rostres.
[Traducció: Joan Navarro]
A l’hora del solstici
El poble vestit de fusta
Atrau al seu brancatge
Ocells sense rostre.
El riu rodamón
Transporta fins a les ribes
Els seus records de neu.
Els arbres del meu bosc
Han enrogit el primer dia d’estiu.
Els homes del poble
Han dit que és el rovell
I que ve del Japó.
Però no saben
Que els arbres d’aquesta coma
En el secret de les seues arrels
Acaricien pedres vives
Que somien
Que el vent i la pluja
Les agafen nues sobre l’argila
A l’hora del solstici.
[Traducció: Joan Navarro]
Aurélia Lassaque, nascuda el 1983, és una poeta en llegua francesa i occitana. Sensible a la relació entre la poesia i les arts plàstiques, ha realitzat nombroses col·laboracions amb pintors i artistes plàstics amb exposicions a França, Amèrica i Itàlia). Els seus poemes, traduïts a l’anglès, català, asturià, finès, basc, romanès i italià, han aparegut en diverses revistes i antologies. Ha estat responsable el 2011 de l’exposició “Diàleg entre cultures i llengües” al Consell d’Europa. Aurélia Lassaque és també cronista literària a la televisió (FR3 sud) i prepara un doctorat en dramatúrgia occitana barroca. Entre les seues publicacions en reculls i llibres d’artista podríem destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010); Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011), Lo sòmi d’Orfeu − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011) i Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A la tardor de 2012 apareixerà: La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
http://seriealfa.com/alfa/alfa55/ALassaque.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario