Jon Benito
[Zarauz (Gipuzkoa), 1981.
Licenciado en Historia. Colabora habitualmente en prensa, tanto con artículos de opinión como con reportajes sobre temas históricos y literarios.
Fue componente del grupo denominado Vladimir Brigadak (Brigadas Vladimir), en el que tomó conciencia de la trascendencia de la escritura.
Durante los años 2000-01 realizó críticas literarias en el diario Gara.
Su primer libro de poesía Aingeruak erreketan (Anclas en los ríos) es una obra intelectualmente potente, en la que descubrimos una mirada nostálgica al pasado histórico, fruto de la duda personal en un presente de escaso valor. Al mismo tiempo, intenta buscar asideros en el constante fluir de la vida y la Historia, como bases para un futuro más justo.]
Zarautz, 1981. Historia ikasketak bukatzen ari da. Prentsarako kolaborazioak eta Historiako ikerketak egiten ditu.
Vladimir Brigadekin lan egiten hasi zen garaian hartu nuen idaztearen kontzientzia. Idatzi lehenagotik ere egiten zuen, baina zerbait serioa idazten nuenaren kontzientzia, orduan hartu zuen. "Irakurketa jakin batzuen ondorio izan zen idazketa, prozesu naturala", esaten du.
2000/01 urteetan Gara egunkariko literatur irunzkigilea izan zen.
Ikasten ari zela, Aingurak erreketan poesia liburua argitaratu zuen. Poesia hauen gaineko iruzkina idatzi zuen Euskaldunon Egunkarian Ibon Egañak.
[Zarauz, Guipúscoa, 1981. Llicenciat en Història. Col·labora habitualment en premsa, ja siga amb articles d'opinió, ja amb reportatges sobre temes històrics i literaris. Formà part del grup Vladimir Brigadak (Brigades Vladimir) en el qual va prendre consciència de la transcendència de l'escriptura. Al llarg dels anys 2000 i 2001 realitzà crítiques literàries al diari Gara. El seu primer llibre de poemes Aingeruak erreketan (Ancles en els rius) és una obra intel·lectualment potent, en la qual descobrim una mirada nostàlgica al passat històric, fruit del dubte personal en un present devaluat. Al mateix temps, intenta buscar on agafar-se en el constant fluir de la vida i de la Història, com a bases per a un futur més just.]
[Parte de guerra]
Golpeaban la ciudad con artillería pesada
nos acostumbrábamos a dormir con la radio encendida
la nieve tampoco escampaba
Las bombas destruyeron los destartalados refugios
y los campesinos huyeron hacia cualquier parte
Estábamos patas arriba
veíamos cosas hermosas frente a los ojos
Apenas teníamos con qué saciar las necesidades básicas
mutilaron a las mujeres del pueblo
y los vientres se nos hincharon de carencias
Nos protegíamos
con los últimos torpes fusiles bajo las mantas
para conocer la arquitectura del desastre
y el precio de la dignidad
Algún día sonaría el teléfono
manteníamos la esperanza
Era en vano sembrar las tierras
los últimos que sabían de arados ya se habían ido
y existía el riesgo de perder una oreja
o de hallar huesos resecos
Los soldados dejaron aquí las bicicletas
y con las ruedas hicimos flotadores para no ahogarnos
Esperamos durante días a que llamase
una ambulancia un presentador de la tele
o un mandatario de las Naciones Unidas
para preguntarle si es que éramos los únicos pidiendo auxilio
para preguntar respecto a la simetría del mundo
si es que había sol al otro lado de las nubes
Cortaron el hilo telefónico en los primeros ataques
pero seguíamos esperando que sonase
Dicen que la esperanza es lo último que se pierde.
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Guerrao partea
Artilleria gogorrez kolpatzen zuten hiria
irratia piztuta loak hartzera ohitzen hasi ginen
atertu gabe jarraitzen zuen elurrak ere
Lehergailuek aterpe zaharrak bota zituzten
eta nekazariek ihes egin zuten noranahi
Hankaz gora geunden
gauza ederrak ikusten genituen begien parean
Apenas genuen oinarrizko premiak asetzeko ezer
Herriko emakumeak mutilatu zituzten
eta sabelak puztu zitzaizkigun gabeziez
Burusi azpian geneuzkan azken fusil baldarrekin
babesten ginen
hondamendiaren arkitektura
eta duintasunaren pezioa ezagutzeko
Telefonoak noizbait joko zuen
itxaropenez irauten genuen
Alferrik zen lurrak ereitea
Joanak ziren goldeak erabiltzen zekizkiten azkenak
eta belarri bat galtzeko
edo hezur lehorrak topatzeko arriskua zegoen
Soldaduek hemen utzi zitutzen bizikletak
eta gurpilekin flotadoreak egin genituen ez itotzeko
Anbulantziako batek telebistako aurkezleren batek
edo nazio Batuetako agintariren batek
noiz dietu itxaron genuen egunetan
galdetzeko ea gu ginen auxilioka ari ginen bakarrak
munduaren simetriaz galdetzeko eguzkirik ba ote zen hodeiez bestaldean
Leheh erasoaldietan moztu zituzten telefono hariak
baina joko zuen zain geunden artean
Itxaropena ei da galtzen azkena
Aingurak erreketan, Susa, 2001
[Comunicat de guerra]
Colpejaven la ciutat amb artilleria pesada
ens acostumaven a dormir amb la ràdio encesa
la neu tampoc no escampava
Les bombes van destruir els malendreçats refugis
i els camperols van fugir cap a qualsevol part
Estàvem de cap per avall
vèiem coses belles davant els ulls
A penes teníem amb què saciar les necessitats bàsiques
van mutilar les dones del poble
i els ventres se’ns van inflar de carències
Ens protegíem
amb els darrers immanejables fusells sota les mantes
per a conèixer l’arquitectura del desastre
i el preu de la dignitat
Algun dia sonaria el telèfon
manteníem l’esperança
Era inútil sembrar les terres
els últims que sabien d’arades ja se n’havien anat
i existia el risc de perdre una orella
o de trobar ossos ressecs
Els soldats van deixar ací les bicicletes
i amb les rodes vam fer flotadors per a no ofegar-nos
Vam esperar durant dies que cridés
una ambulància un presentador de la tele
o un mandatari de les Nacions Unides
per a preguntar-li si és que érem els únics que demanaven auxili
per a preguntar respecte a la simetria del món
si és que hi havia sol a l’altre costat dels núvols
Van tallar el fil telefònic en els primers atacs
però seguíem esperant que sonés
Diuen que l’esperança és l’últim que es perd.
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
[El poeta recuerda viejos ideales]
Con el anteojo la luna le pareció al poeta
un ojo nublado
un ojo exento de párpado
una boca reclamando pan
o un beso interminable
un mundo que en cerebro alguno ha de arraigar
Y el poeta produjo un eclipse artificial
a la luna que le negó la mirada
Cansado
dirigió al suelo el anteojo
vislumbró bajo la tierra cráneos
de viejos héroes muertos
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Poeta ideal zaharrez oroitzenda
Largabistarekin ilargi begi lauso bat
iruditu zitzaion poetari
betazalteatik kanporako begia
ogia aldarrikatzen duen ahoa
edo amaitzen den musua
mundu bat beste inongo burmuinetan errotuko ez dena
Eta poetak eklipse artifizial bat egin zuen
begirada ukatu zion ilargiari
Nekatuta
lurrera bideratu zituen largabistak
burezurrak antzeman zituen lurpean
hildako heroi zaharrenak
Aingurak erreketan, Susa, 2001
[El poeta recorda vells ideals]
Amb la ullera de llarga vista la lluna li va semblar al poeta
un ull ennuvolat
un ull exempt de parpella
una boca que reclama pa
o un bes interminable
un món que en cap cervell ha d’arrelar
I el poeta va produir un eclipsi artificial
a la lluna que li va negar la mirada
Cansat
va dirigir al terra la ullera de llarga vista
albirà sota les gleves cranis
de vells herois morts
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
[Error cronológico]
Yo podría haber sido aquel Isidro Benito
que combatió en el batallón Malatesta
o Antonio Aranberri trabajando en el cinturón de hierro
pero por desgracia me tocó
nacer dos generaciones más tarde
Mi padre
me llevaba a la tabernita del Partido Comunista
cuando yo aún usaba gafas
No creo que sea culpa de mi madre
pero me hubiera gustado nacer dos generaciones antes
o dos décadas al menos
Por eso me aferro a las luchas de hoy
para liquidar la deuda con los antepasados
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Akats kronologikoa
Isidro Benito izan nintekeen
Malatesta batailoian jardun zuena
edo Anonio Asanberri burdinazko gerrikoan lanean
baina zoritxarrez bi belaunaldi beranduago jaiotzea
suertatu zitzaidan
Aitak
Partidu Komunistako tabernatxora rematen ninduen
oraindik betaurrekoak nituela
Ez dut uste amaren errua denik
baina bi belaunaldi lehenago jaiotzea
gustatuko litzaidake
Edo bi hamarkada gutxienez
Horregatik ere lotzen natzaie egungo borrokei
aurrekoekiko zorra kitatzeko
Aingurak erreketan, Susa, 2001
[Error cronològic]
Jo podria haver estat aquell Isidro Benito
que va combatre en el batalló Malatesta
o Antonio Aranberri treballant en el cinturó de ferro
però per desgràcia em tocà
nàixer dues generacions més tard
Mon pare
em portava a la taverneta del Partit Comunista
quan jo encara portava ulleres
No crec que siga culpa de la meua mare
però m’hagués agradat nàixer dues generacions abans
o dues dècades almenys
Per això m’aferre a les lluites d’avui
per a liquidar el deute amb els avantpassats
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
[Dame una oportunidad para la transición en la nueva tierra]
Te nacen peces en las axilas
las lavadoras parecen relojes
jugamos sin cesar a mirar trenes
Esto podía haber sido la crónica de una huida
pero no nos es posible abandonar estas ruinas
Dónde están los gozos pasados
dónde los fértiles desiertos
las saladas minas entre paréntesis
el fin de las viejas muñecas
la tierra que falta para nuestros pasos
Dejaron las radios encendidas en la luna
Como si de ti supiese el mundo
huye a la otra orilla de los puentes
allí donde hay huellas ajenas
de golondrinas de caballos y tantas otras
Tienes puños en la boca
palabras que no dices
y el abecedario del dolor
Cadáveres y soledad desnuda
para vendar los brazos
e intentar comprimir un metro cúbico de vida
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Emaidazu trantsiziorako aukera bat lurberrian
Arrainak irteten zaizkizu galtzarbeetan
erlojuak dirudite garbigailuek
trenak ikustera jolasten gara etengabe
hau ihes baten kornika ozan zitekee
baina ezinezkoa zaigu hondamen hauek abandonatzea
Non dira iragandako pozak
non basamortu emankorrak
parentesi arteko meatze gaziak
panpina zaharren akabatzeak
lur gabeziak oin azpietarako
Irratiak piztuta uzti zituzte ilargian
Munduak zutaz jakin balu bezala
ihes egiten du zubien bestaldera
non gureak ez diren oinatzak dauden
enarenak zaldienak eta anitzez gehiago
Ukabilak dauzkau ahoan
aipatzen ez dituzun hitzak
eta saminaren abezedarioa
Gorpu hotzak eta bakardade biluzia
besoak bildu eta
bizi metro kubiko bat konprimitzen saiatzeko
Aingurak erreketan, Susa, 2001
Ů
[Dóna’m una oportunitat per a la transició en la nova terra]
Et naixen peixos a les aixelles
les rentadores semblen rellotges
juguem sense parar a mirar trens
Això podia haver estat la crònica d’una fugida
però no ens és possible abandonar aquestes ruïnes
On són els goigs passats
on els fèrtils deserts
les salades mines entre parèntesi
la fi de les velles nines
la terra que falta per a les nostres passes
Van deixar les ràdios enceses a la lluna
Com si de tu sabés el món
fuig a l’altra vora dels ponts
allí on hi ha petges alienes
d’oronelles de cavalls i tantes d’altres
Tens punys a la boca
paraules que no dius
i l’abecedari del dolor
Cadàvers i soledat despullada
per a embenar els braços
i intentar comprimir un metre cúbic de vida
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
*[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de M.A. Meabe]
http://seriealfa.com/alfa/alfa31/JonBenito.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario