Boro Vendrell
SALVADOR J. VENDRELL I MATOSES
Nació en Sueca (Valencia) en el año 1970.
Director del pequeño sello editorial Gom Llibres, es novelista con cuatro novelas i tres poemarios, uno del yo al nosotros Introspectivo-Patriotico, Monolec a Duo (Gom llibres, 2011), uno del desamor, Sols de tu (Gom llibres, 2013), i otro Patriotico, La Patria en vers [1986-2014] (Gom llibres, 2014), en el tintero, un poemario naturalista, Natural-ment, i otro satirico El tractat del Piu. Otro introspectivo, Poemes de la desesperacio, i uno simbolico-introspectivo, Instantanies de quotidianitat. En construcción un poema extenso del desamor i el recuerdo, La copa de la nostalgia.
Naix en Sueca, el 30 d’abril. Sa mare es una gran llectora, i posseix una bona biblioteca que l’ha influit poderosament.
Professor diplomat de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat Doà classe dos anys en la Falla Garcia Morato-Yecla.
Des de menut ha inventat histories deixant-les inconcloses, tal volta per algun problema fisic.
Pero, ya de major consegui acabar una novela de premi, en el premi IVAJ dins dels premis extraordinaris dels Jocs Florals de la ciutat e Regne de Valencia a la millor novela per a jovens menors de trenta anys Jofre de Rocamora (inedita per Lo Rat Penat). Ha publicat son segon novela Entre boires (Gom Llibres, 2011) una novela policiaca.
Pergue son obra primera en algunes noveles inconcloses: ¡Oh, Kar!, sobre la resistencia del poble iber, (hui sabem que la hague i algunes batalles) o Americani Odisedae, una trilogia escomençada mai acabada, pero imaginada, que es una epopeya d’un heroe que guanya un regne o archipielac en America per als valencians i acaba tornant a la terra, al Regne de Valencia.
Te un ensaig “Iniciacio al Valencianisme” (Lo Rat Penat-IVAJ-1998), en est apartat pronte ixiran alguns ensaigs breus.
Pero, mereixque un accesit en els XX Premis Cristofol Aguado de Picassent en el relat “T’he atret”, inclos en el llibre conjunt Clams de vida (AELLVA, 2000).
Te alguns relats en la revista Cresol, en els tituls Malaits Diners (titul original Malaits Dollars), El vell quincaller, o el trascendent La Porta.
Te un recull de contes urbans dit Urbania (Gom llibres, 2.012).
En l’apartat de poesia ha insert en el Cresol part del seu recull o poemari Retalls poetics, i un poema del recull Natural-ment, La carrasca. Ha publicat Monolec a Duo (Gom llibres, 2012). I Sols de Tu, (Gom llibres, 2013) poemes d’amor i desamor.
El l’any 2006 publicà un poema en la revista de llengues minoritaries Mic-Romania en el nº 57-2, en Belgica en el titul La rosa del color de la nostalgia.
Algun conte curt ha aparegut en la revista virtual i en paper Lliteralia.com, aixina com poemes, en els tituls L’enviat: Principi i fi, o Montanya de paper o el poema ¿Que queda?, del recull “La patria en vers (1986-2014)” (Gom llibres 2014), Poemes de la Desesperacio (en prensa), Retalls Poetics (complet)(En Prensa)..
Naix en Sueca, el 30 d’abril. Sa mare es una gran llectora, i posseix una bona biblioteca que l’ha influit poderosament.
Professor diplomat de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat Doà classe dos anys en la Falla Garcia Morato-Yecla.
Des de menut ha inventat histories deixant-les inconcloses, tal volta per algun problema fisic.
Pero, ya de major consegui acabar una novela de premi, en el premi IVAJ dins dels premis extraordinaris dels Jocs Florals de la ciutat e Regne de Valencia a la millor novela per a jovens menors de trenta anys Jofre de Rocamora (inedita per Lo Rat Penat). Ha publicat son segon novela Entre boires (Gom Llibres, 2011) una novela policiaca.
Pergue son obra primera en algunes noveles inconcloses: ¡Oh, Kar!, sobre la resistencia del poble iber, (hui sabem que la hague i algunes batalles) o Americani Odisedae, una trilogia escomençada mai acabada, pero imaginada, que es una epopeya d’un heroe que guanya un regne o archipielac en America per als valencians i acaba tornant a la terra, al Regne de Valencia.
Te un ensaig “Iniciacio al Valencianisme” (Lo Rat Penat-IVAJ-1998), en est apartat pronte ixiran alguns ensaigs breus.
Pero, mereixque un accesit en els XX Premis Cristofol Aguado de Picassent en el relat “T’he atret”, inclos en el llibre conjunt Clams de vida (AELLVA, 2000).
Te alguns relats en la revista Cresol, en els tituls Malaits Diners (titul original Malaits Dollars), El vell quincaller, o el trascendent La Porta.
Te un recull de contes urbans dit Urbania (Gom llibres, 2.012).
En l’apartat de poesia ha insert en el Cresol part del seu recull o poemari Retalls poetics, i un poema del recull Natural-ment, La carrasca. Ha publicat Monolec a Duo (Gom llibres, 2012). I Sols de Tu, (Gom llibres, 2013) poemes d’amor i desamor.
El l’any 2006 publicà un poema en la revista de llengues minoritaries Mic-Romania en el nº 57-2, en Belgica en el titul La rosa del color de la nostalgia.
Algun conte curt ha aparegut en la revista virtual i en paper Lliteralia.com, aixina com poemes, en els tituls L’enviat: Principi i fi, o Montanya de paper o el poema ¿Que queda?, del recull “La patria en vers (1986-2014)” (Gom llibres 2014), Poemes de la Desesperacio (en prensa), Retalls Poetics (complet)(En Prensa)..
Antologia Parcial para Poetas del Mundo.
A un dit de tes llavis.*
*Poema suelto de desamor, enviado a MicRomania, no publicado todavía.
A Maribel Fuset Canut
Aquella nit de neo i musica
forem present sense passat
Un present sense esperança de futur.
A soles els dos ebriacs d’alcohol,
Ni ideologies, ni banderes
A soles tes ulls de gata
I tes llavis que se m’oferien
Tots plens de sucosa mel
Ta pell blanca i ton cabell negre,
A soles en l’univers.
Estaven els teus ulls blaus
Davant de mi sense tabus
Res no importava, a soles el moment
Un moment de magia entre els dos.
I llavors la fatalitat…
Trencà l’enchis
I nos hem perdut per sempre mes,
Ya que tornen les banderes a onejar
I nostres cors glatixen per separat
Extinguint nostre amor
Per la realitat
que desfa els somis d’amor.
A un dedo de tus labios.
Aquella noche de neón y música
Fuimos presente sin pasado.
Un presente sin esperanza de futuro
Solos los dos ebrios de alcohol,
Ni ideologías, ni banderas
Solo tus ojos de gata
I tus labios que se me ofrecian
todos llenos de jugosa miel
tu piel blanca i tu cabello negro,
solos en el Universo.
Estaban tus ojos azules
Delante de mi sin tabus
Nada importaba, sólo el momento,
Un momento de magia entre los dos.
I entonces la fatalidad…
Rompió el encanto
I nos hemos perdido por siempre más,
Ya que vuelven las banderas a ondear
I nuestros corazones laten por separado
Extinguiendo nuestro amor
Por la realidad
Que deshace los sueños de amor.
Terra Australis*
* Estaba escribiendo un libro de viajes y prosa poética “The Last dream of Edhimburg” relacionado con un mítico verano, en que conocí a esta bella catalana. Y También le escribí este poema porque huyó de mi a Australia, este poema recrea algunos momentos mágicos de aquel verano del 98, que también he recreado en un cuento “El temps de les roses passà”.
Y ese miedo vacío en donde te hallo,
triste como la lluvia, y me consumo.
Pero queda el recuerdo de aquella noche
de los pequeños sorbos nacidos de tu boca
que jamas me diste con tus labios de nácar,
desde aquella noche me invade la nostalgia.
Porque eres mi torre de marfil, asombroso
cobijo de mi abismo, mientras cierras,
las puertas del anhelo que habita en mi tristeza.
Lejanos tus labios inocentes, sonriente,
perdida allá donde mis ojos no pueden hallarte,
huida entre una lluvia de gaviotas,
doradas al sol de tus cabellos.
Todo es perfecto en ti, aunque el viento
del crudo invierno afuera golpea,
pienso en la niña de tus ojos, azules,
donde escondes la cálida mirada de la dulzura.
Es la dulzura de tus labios, la que anhelo.
Abrazarte quisiera, antes no acaben
como un sueño, eterno y vacío, mis noches.
Sueca.15-II- 2000
A Marka B.. Amor.
A J.L. García Ferrada por el plagio.
DOLCES MOLT DOLCES.*
*Incluida en el Poemario “Retalls Poetics” Parcialmente editado en el 2.000 en la revista de Literatura “Cresol” de l’Editorial Accio Bibliografica Valenciana.. En prensa Gom llibres, colección Biblo Poética Brevis nº1 para el 2016.
Dolces son les caricies,
com dolces son les paraules,
que brollen dels teus llavis
del fondo de tas entranyes,
harmoniosa i dolça la teua veu,
que m’ompli i arriba al fons meu.
¡Valgam Deu! Estic rallant el llimit
puc tornar-me loco qualsevol nit,
soles pensant en tu, desijant
les teues caricies, els teus renecs,
enamorat, trobe que m’estic penjant,
de la corda fluixa que separa
la cordura de la pura locura,
lo meu no te cap remei, no te cura,
qualsevol cosa que faig em recorda a tu
i de pronte apareix la teua cara,
els teus ullets picars i atrevits,
els veig quan et rius, soles tu
et pots riure aixina, dins l’anima
meua, arriba el teu riure, l’estima
que he arribat a tindre’t, a crits
la pregonaria als vents
entre mig de dolces paraules,
exhortat per dolces caricies.
21-6-93. SUECA. AD ELLA.
Monolec a duo.*
* El ultimo canto del Poema extenso “Monolec a duo” (Gom llibres,2011) dividido en XII+I
XII+I
Pero tranquil, tranquil Amic,
que no podran en nosatres,
la gent que la vol en llibertat.
Tranquil, tranquil Amic
que ya vindran per a la Patria
nous vents de llibertat.
TRISTEA PER T´ABSENCIA*
*Dins del Poemari “Sols de tu”, (Gom Llibres, 2013)
Llagrimes que brollen
i esbarant-se es desllicen
per les meues galtes.
Tristea per t´absencia,
els meus ulls enrogits,
humits i ferits
per l´amor que per vos,
yo senc hui molt fort
i recorre per tot lo cos
una espesa agonia
amada meua, un recòrt,
un dolç moment,
queda com un sediment,
en la ment, que nits
somiant, desijant,
la bellea de ta presencia
la tendrea i l´inocencia
que brollen i desprens
cada instant per moments.
¿QUE QUEDA?*
*Inclosa dins del llibre “La patria en vers [1986-2014]”(Gom llibres, 2014)
¿Per que d'aquell pais
ya no queda res?
En atre temps fon gran
i orgullos, de la seua gent,
de les seues lleis i institucions.
¿Que fon d'aquell estat?
Li han llevat tot lo pes
en atre temps tan gran,
poble cult i tolerant
que t'han fet, que t'has deixat fer.
¿Com ho has perdut tot?
Gire el cap i no tens ni passat,
en atre temps ¿qui sap? si gran,
ni aixo tens ya, t'ho han furtat
sense arrels ni historia, pobra gent.
¿Que li passa ad esta forta nacio?
Ara nua de tot lo pes
en atre temps gloriosa i gran,
pobre poble que ya no contes,
vius d'esquenes a la realitat.
¿A on està aquell poble?
D'una nacio forta i poderosa,
en atre temps prou gran,
tenía una gran ciutat de cap i casal
ara tan sols, simple i menuda provincia.
¿En qué penses poble
que vius enganyat?
En atre temps sobira i gran,
ara cada volta ets mes menut
i tan venut al millor postor.
¿Quan alçaras cap?
I tornaras a demostrar, que lo que
en atre temps fores de gran
no fon per cap casualitat,
sino, frut del fondo de tes entranyes.
¿Que esperes, oh Regne?
Per alçar-te i dir ben fort,
en atre temps lliure i gran,
yo poble clame i denuncie,
que m'han destrossat en mig lo pit.
¿Per que calles, oh poble?
Quan tens que parlar i denunciar
en atre temps ¿que? gran,
ni d'aixo estas ya segur,
pero si, has de parlar i lluitar.
¿Quan vindra l'hora
De que t'alces contra tot?
En atre temps quan fores gran
ya t'hagueres alçat rebotat,
poble revoltat, pero ara....
¿Qui sap?
¿Que queda?
¿A on ets?
¿A on l'orgull?
¿A on l'honor?
¿Hasda quan?
Sueca, 17-7-1.995
13-8-1.995
18-7-1.996
1-7-1.997
Pantaixant per tu*.
*Poema incluido en “Poemes de la desesperacio” (Gom Llibres, 2.015 previsto, retrasado al 2016).
Tantes hores perdudes
sense tindre els teus llavis
suspirant per tindre’t
entre els meus braços
pantaixant entre les estreles
deixant-me acaronar
per les imagens
que el cap podia recordar.
Pantaixant ara i sempre,
per tu, com aquella nit.
A trenc de son
un gemec suau,
un nom dolç
resona en mon cap.
Els meus membres
es convulsionen, mon cap
explota en roig
tot per tu.
Pantaixant al ritme
que mon cor
li pot donar,
no n’hi ha llimits,
soles tu pots fer que trenque
tots els llimits.
En hores i ton cos, cauran recorts
i descobrirém el Plaer,
trobarém que de nostres cosos
brolla Plenitut.
Nos encendrem
entre gemecs, tallats
per els pantaixos
dels nostres cosos
suats i apegats
esvarant-nos,
contornejant-nos
entre encaixos
nits de saten i de seda.
Cosos nuus al calor
d’una incredula Lluna
que entre encuriosida i divertida
nos fara festes
com inundant nostres vides
de la plenitut, eixa ansiada
velada a la llum
d’un foc a vora mar
enrullats
tan apegats
que ningu podra dir,
a on escomences tu,
i a on acabe yo.
Nostra unio,
es molt mes que una unio.
Conseguir sentir
ton cos dins de mi
saber-te alenant i pantaixant
entre les meues caricies
era el goig mes gran
que mai he pogut sentir,
els meus braços,
les meues mans,
els meus dits
entregats
a donar-te el Plaer,
el plaer carnal, el Plaer
entre les meues carns
i les teues suaus i fines pells.
Mirar-te als ulls blaus
I afonar-me
hasda el fondo de ta anima.
Romandre eternament
penjat dels teus envelludits ulls.
Dolçament vaig encentguent-me
i per tot mon cos recorre una calor
a l’abric del recòrt dels teus ulls,
aquella nit, magica nit,
que sera sempre la teua i la meua.
Ara aci, entre vidriosos ulls
te necessite,
necessite el teu so,
el teu riure
que encenga i inunde
mon anima plena.
Necessitat, eterna canço
que mon cor entona,
penjat per tes llavis,
per tot lo teu ser,
per cada senyal
que la vida,
esta llarga lluita,
ha deixat en ton cos
i en ton anima.
Lluite per carregar
en la meua anima
totes les teues penes
i vullc gojar-te tota,
pero sobretot, vullc que goges,
vullc entregar-me ple, a tu.
Entonare en passio la canço
de la necessitat la que
ara i sempre, vullc i entonare.
Llluitare contra mi mateix,
per a conseguir ton cor,
cauran a poc a poc
com a corfolls de seba
totes les angoixes
que oprimixen el nostre amor.
I llavors mos llavis
te recorreran plena,
mon cos vibrant com una fulla,
tensant-se al ritme
de ton cant de sirena
que tos llavis vagen entonant.
Me contorsionare
entre notes de passio
dolços gemecs
que facen pantaixar a mon ser
feliç i entregat
a les dolces caricies
que el ritme d’unes notes de piano
adornades per unes roses,
vaja, alenant.
Mos llavis passejant-se
pels teus mugrons
plens de dolça llet
que acormullada
me faran entregar-me
per tot ton cos.
Els meus llavis
pujaran per ton escot
a buscar ton coll, que marcare
per a deixar pales,
mon domini de ton ser.
Pujaran cap a la teua barbilla,
i buscaran tos llavis
arquejats,
i mon llengua esvarant-se
entre el nectar sucos
que de tas entranyes emitixes,
fare que mon llengua
penetre ton boca,
hasda la gola.
Forts els teus llavis,
entrecreuats
a mos carnosos llavis,
et faran tremolar
eternament.
Instantanies de quocotidianetat *
* Primer poema d’este poemario lleno de momentos diarios hechos verso, buscando lo sublime i bello. Aún inedito demasiado corto, y con poemas sueltos en paeles por ahí.
El regloteig del cafe,
unes passes i la solitut.
Sons ben comuns
de la quotidiana rutina.
Uns ulls que s'entreobrin
i a poc a poc busquen
la claror que entra de ple
d'eixe sol novell.
Entre les ventalles
d'immenses finestres
omplir una vida busca
en sa força i vida nova.
Pero, una portada
i...
...Solitut.
En mig de la masa
se sent mes a soles que la una,
soles espera a la lluna,
que vinga i s'enduga
al sol i sa força tota,
tot lo calor que pert i no dona,
Busca les ombres
en que amagar ses penes,
espera que la nit vinga,
en son hal d'erotisme,
de passio i d'ilusio.
El regloteig del cafe,
unes passes, una portada
i...
…Solitut.
Jaikus*
*Primer Jaiku inedits.
1. Foc, vida
Aigua, terra
Vent acarona
El Llibre de les Tristes (Hores) ...*
*Publicado en el periodico Lliteralia.com nº 11
Hores
passades
i encara no vingudes.
Tristes,
fotudes
molt mal parides.
Soles
cauen del relonge.
Fulles
que passen del calendari.
Blanques
com les animes dels angels
Dolor
dins lo cor
ya no n’hi ha res mes que dol.
Dolçor
que vola
llunt, de mes mans que asir no poden.
Tres
es multitut
es com un tumult
com un torrent,
el gorc ya no canta
com la font
de la montanya fresca
riallera baixa per la lladera
llindar d’ilusions
que pasturar lliures
volien per les pastures
Fotut
i arrimat al marche
al marge del mon
Es tot un mon
el que mor
en la traicio
en la cobardia
en l’ignomia
un mon de fades
que no pogue ser
no pogue existir
en este ara
i en este aci.
Mes alla de la nit
de les estreles eternes
a on lo relonge no es dete
¿qui sap si alli?
sera possible
ixe mon de fades,
si es podra representar en el teatre de la vida
Felicitat.
XI*
* estrofa o cuarteta XI del Libro de poesia satirica “El tractat del Piu”. Por supuesto inedito.
Verdura varia
A voltes safanoria
A voltes carlota
Per la seua cabota.
Somrisa artificial.*
*Poema incluido dentro del poemari en construcción “Somrisa artificial”. Introspectivo. La depresión i las drogas antidepresivas, lanzan al poeta a una critica fereroz i mordaz del mundo happy i falso.
Somriures arrancats a base de pastilles a
Gotes que en conte de mel b Una quarteta
Son de la pura fel b
Tot per a on mires son mentires. a
La falça felicitat inunda el cor de les gents c
Tots en una somrisa d’orella a orella d
Tots passegen ses miseries complaents c un quintet
Si, duc escrit en el rostre soc feliç e
Don’t worry be happy’s e
Felicitat comprada a base de recepta f
En talonari que validea g
L’idea de felicitat h un sextet
Una felicitat momentanea g
Que no es mes que ilusio que s’accepta f
pero no es al si la veritat. h
Un idol al que s’idolatra i
Una falça sensacio de benestar j
Pero esta vida no es sino l’atra i una hepteta
Perque aixina no es pot passar j
Eludir els problemes a
No es cap solucio l
A soles es una transicio. L
Sonets a la Lluna.*
* Poemaroi en construcción, sonetos clásicos. Os pongo uno.
I
Contemplant la teua blanca cara, lluna
Vaig comprende el misteri de l’anima
N’hi ha motor que espenta i anima
Es el misteri del vaive de la duna.
Es el moviment d’un rellonge tot ad una
Es com el ritme que du dins la rima
Es mes que tot lo que se diu que s’estima
Son com les mans que acaricien cada una.
Pero les dos senten el teu negre ocas
Ta llum blanca s’esmigola en l’horiso
Es eix el gran misteri de son fracas.
¿Es a l’anima una atraccio acas?
A soles la que conduix ad eixe so,
¿o es un ritme a duo lo que dona pas?
LA CARRASCA.*
* Primer poema del Poemari inedit “Natural-ment”. Poema naturalista, para dar a conocer a los niños el nombre d elos animales i plantas, i arboles en nuestro idioma. Hoy por desgracia en catalán o en castellano. Genocidio cultural. Con dibujos ilustrativos para que los niños lo aprendan.
Publicat en la revista Cresol, nº13. Iva a ser enviado a Mic-Romania no me lo enviaron.
Carrasca amiga vella
que ombra nos dones
any darrere any,
perillos e inquietant,
el foc et va cercant.
¡Homens!¿Com deixeu
ad aquella companyera
que tot nos ho dona?
Carrasca amiga vella
que nos acompanyes
bany darrere bany,
l'escandalos lluitant,
ell està parant
e mai mal no et fara,
impasible companyera,
que estas ahi sempre callada.
SUECA. 8-8-93. AD ELLA.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario