George Elliott Clarke
Poeta y Dramaturgo
Fecha de nacimiento: 12 de febrero de 1960 Nacido en Windsor, Nueva Escocia, Canadá.
Educación: Universidad de Waterloo, Universidad de Dalhousie, Universidad de Queen
El 16 de enero 2008 Clarke fue nombrado miembro honorario de la Sociedad Literaria Haliburton, la sociedad literaria más antigua de América del Norte, en la Universidad de Kings College, de Halifax. También fue incluido como oficial de la Orden de Canadá en 2008.
En 2001 Clarke ganó el Premio del Gobernador General de la poesía por su libro Poemas de ejecución.
De Clarke Whylah Falls fue seleccionado para la edición de 2002 de Lee Canadá, donde fue defendido por Nalo Hopkinson.
En noviembre de 2012, Clarke se convirtió en cuarto Poeta Laureado de Toronto.
Poesía:
1983: Saltwater Spirituals and Deeper Blues, Lawrencetown Beach, Nova Scotia: Pottersfield. ISBN 0-919001-12-2
1990: Whylah Falls, Vancouver: Polestar, ISBN 0-919591-57-4 (revised edition, 2000, ISBN 1-896095-50-X)
1994: Lush Dreams, Blue Exile: Fugitive Poems 1978–1993. Lawrencetown Beach, Nova Scotia: Pottersfield. ISBN 0-919001-83-1
1999: Gold Indigoes. Durham: Carolina Wren, ISBN 0-932112-40-4
2001: Execution Poems: The Black Acadian Tragedy of George and Rue. Wolfville, Nova Scotia: Gaspereau Press, ISBN 1-894031-48-2
2001: Blue. Vancouver: Polestar, ISBN 1-55192-414-5
2005: Illuminated Verses. Toronto: Canadian Scholars' Press, ISBN 1-55130-280-2
2006: Black. Vancouver: Polestar, ISBN 1-55192-903-1
2009: I & I. Fredericton: Goose Lane, ISBN 978-0-86492-513-8
AQUAREL·LA PER A EXPATRIATS NEGRES A FRANÇA
Què són els calendaris per a vosaltres?
I què són els atles, de fet?
El temps és cool jazz a Bretanya,
vosaltres, amagats sota boines o foulards excèntrics,
en algun punt de l’arc de Sant Martí...
Sou homes d’estany necessitats de cor,
homes lleons que demaneu coratge,
espantaocells que necessiteu ment pròpia
després que DuBois fes respectable ser negre.
La geografia són noies morenes a París
que a la primavera vora el Sena inquiet
flueixen com sang a les colònies chic africanes;
sona Josephine Baker als fonògrafs de bebop
en habitacions llogades solitàries, valeroses, velles;
vins gals que us destaroten
i us deixen abandonats
com locomotores obsoletes gemegant un blues de Leadbelly
a la solitària Shantytown dels EUA.
Què són límits/fronteres per a vosaltres?
Amb veritables botes de set llegües
recorreu els resplendents nenúfars de Monet...
En la vostra imaginació d’artistes de carrer,
a través del cel enfosquit,
aquí i allà, per ombres nazis,
núvols de tempesta de Krupp,
i, en altres llocs, per americans
que us recorden
que sou negres,
encara que hàgiu llegit Victor Hugo.
La nit és Etiòpia alada a la distància,
que s’enlaira en raigs zeta de la ràdio Europa lliure,
i s’us emporta per aterrar a Orleans;
o, és estrany, prostitutes d’estricnina,
que us esquilen per un poema negre de debò
o una declaració de rythm and blues .
Això és la vostra vida...
Gandulejar amb Richard Wright en parcs verds de
Matisse, enfrontant-vos a malsons de linxaments
deformats cada nit. Cada nit.
Un reggae sincopat escatològic ronda les cavernes
de le métro. Mireu els diaris
en llengua anglesa i la revista TIME,
us assabenteu que aquest ha estat arrestat,
aquell altre assassinat;
temeu despertar-vos –com Gregor Samsa—
en mans d’una multitud;
cobegeu una Constance Chatterley negra,
sense ni tan sols saber que
tots els negres que no viuen a l’Àfrica
són víctimes de segrest.
Al cap i a la fi, com podeu ser expatriats
d’un país que
mai no va ser vostre?
Pintures pastel sobre el paviment de París,
cartells a l’estil de Beardsley:
us atureu i els admireu tots;
i França us captiva
amb els seus cafès de calidoscopi,
intel·lectuals que fumen sense parar,
poetes d’absenta i de pernod...
Heu vist mai postals
d’Alabama o d’Auschwitz,
de Mussolini o del Mississippi?
És perillós rebolcar-se en somnis d’Ulisses,
teories genètiques, vinyetes de Gertrude Stein,
Hemingway, altres ploraners moderns,
mentre el globus sense déu
fa detonar el seu cor de guerra, i deixa anar
genis que marxen al pas de l’oca
i laboratoris foscos i secrets.
Potser sofreixo afàsia.
No sé com us he de parlar.
Us envio records de l’Afrique
i espirituals de la catòlica Négritude.
Mentrestant, les roses esclaten com estrelles roges,
s’obre una poncella per a una germana especial.
A França, no accepteu la gravetat
perquè tot allà sura sobre la base
que l’endemà la terra s’enlairarà
per anar a trobar-ho;
la Torre Eiffel s’inclina sempre cap enrere
per insultar l’Estàtua de la Llibertat;
i una dona de carn i ossos en un instant
treu unes ales de papallona de tots colors
i besa suaument els llavis molsuts de color robí
d’un escultor esquizoide;
i s’apaga una discussió sobre cacau
per part de maníacs músics mulatos
que senten murmuris d’Eliot--
o d’Ellington--
en pregàries comunes.
Heu sentit Ma Rainey, Bessie Smith.
No necesiteu passaports.
El vostre bitllet és una habitació per a tota la nit
de cara a la lluna d’ivori, de vudú,
plena de lleons i nadius de Henri Rousseau;
i els vostres sentits, inexplicablement
aixoplugats a la fabulosa Etiòpia,
mentre els romans rumors de guerra
us fan volar cap a casa.
Traducció: Dolors Udina
Blues for X
Pretty boy, towel your tears,
And robe yourself in black.
Pretty boy, dry your tears,
You know I’m comin’ back.
I’m your lavish lover
And I’m slavish in the sack.
Call me Sweet Potato,
Sweet Pea, or Sweety Pie,
There’s sugar on my lips
And honey in my thighs.
Jos’phine Baker bakes beans,
But I stew pigtails in rye.
My bones are guitar strings
And blues the chords you strum.
My bones are slender flutes
And blues the bars you hum.
You wanna stay my man,
Serve me whisky when I come.
Discourse on Pure Virtue
à Geeta
The brown girl, golden, sable-eyed,
flourishing yellow hibiscus,
steps exuberant, august,
into August—
her lushly brocaded gold silk sari
lavishing honey light at her auburn feet,
sandalled, cedarly,
with scent of sandalwood haloing her,
her individualized, warm, light-dark body,
her every glance a direction of the air,
her look of mischievous—even tart—sweetness....
O has she...?
She has
come in from morning’s slight autumnal chill,
her feet moistened with diamantine dew—
how the sea summers in grass
(that same grass that rears at the sun
while butterflies mob frangipani...).
Behold her smile declaring
warm, sun-dyed, terracotta lips—
that chance come home—
and I answer,
“You are light uplifting,
liberating me from murk,
from an inferno of squalor.”
O! Let there be rum and molasses,
rice and mackerel, O Muse,
the Indian Ocean softening and sweetening the Atlantic,
this august autumn.
All these pleasures we will prove:
lotus like slow-motion lightning,
ivory gold fountaining from earth,
like you, a fresh light, sprung from earth.
Everything Is Free
Wipe away tears,
Set free your fears:
Everything is free.
Only the lonely
Need much money:
Everything is free.
Don’t try to bind
The love you find:
Everyone is free.
Your lover’s yours —
Surrender force:
Everyone is free.
The sun melts down,
Spreads gold around:
Everything is free.
The rain is spent
Lending flowers scent:
Everything is free.
The love you live,
The life you give:
Everything is free.
Exile
for Kwame Dawes
Your scuttled pays floats—fiery—in the ether;
Blazing, it vomits smudge-smoke. Your mind chars
Black because you yaw—moth-like—too near flames.
You douse your dream-scorched brain with slave-sweat rum—
The only gold you can own, corroding
Your liver. Your anthem plays to gunfire.
When you think about it (when you can breathe)—
After all the lies that frame nostalgia,
All the dead faces that occupy photographs,
All the slain lovers pitched into ditches,
Your eyes itch and ache with water, then dry—
Curling like dead leaves, starving for gold fire.
King Bee Blues
I’m an ol’ king bee, honey,
Buzzin’ from flower to flower.
I’m an ol’ king bee, sweets,
Hummin’ from flower to flower.
Women got good pollen;
I get some every hour.
There’s Lily in the valley
And sweet honeysuckle Rose too;
There’s Lily in the valley
And sweet honeysuckle Rose too.
And there’s pretty black-eyed Susan,
Perfect as the night is blue.
You don’t have to trust
A single, black word I say.
You don’t have to trust
A single, black word I say.
But don’t be surprised
If I sting your flower today.
John Wentworth,
Governor of Nova Scotia: Libertine
I.
My Lady’s Champagne sex—
bubbly, prickly,
toasts a garden-party
orgy.
Madame sports cake-frosting lace,
but she’s just perfumed pork.
Dark, greasy vermin
rapture her flesh.
They hold her; cuckold me.
Don’t she love to pivot upon
a bull-headed, bull-thighed, bull-cock black
til convulsions vomit his guts,
his brains shit out his mouth?
I don’t lie.
His lamb’s tongue rams her slit;
his “log” hogs her till she’s soggy.
If his “pumping” balloons her belly,
my gubernatorial sword will tap his blood,
smear her sticky with his ruddy shit.
(I’ll end his life end just as briskly
as wine sunk down a drunkard’s throat.)
II.
Smell the pig odor of my ripe-cunted bride!
She parades the stink of her Maroon Moor
so it daubs all our pious house.
(She adores his “rock core,”
his igneous genius,
his ape part that gleams as it plungers her.)
I think he gores her beautifully,
looses an obstinate musk.
Their savage menagerie caws and dins.
When she straddles his length,
ahe looks every inch
a butterfly atop a crocodile’s nose.
Her normally parsimonious mouth
O’s chartitably.
Enthroned upon his thighs,
her body fidgets—
just like a diamond
tossed bout in a black hand.
III.
I’ll invest myself in small-breast black gals
(whose legs mirror soft, skinny scissors),
or take their luscious, mammoth mamas,
whose asses insist on strenuous routines.
(The only deficiency in a whorehouse?
Sleep!)
I’ll lick up sparkling liquor—
not wholly tears, but holy wine.
I need wine and a whore—
to have pleasure and forget Death.
(We don’t die like gold—
to be buried, then unearthed.)
Send me a cargo of petun*
and a payload of putains
(much confected dirt).
Ship me nicotiana tabacum+
and whiskey sweet as Salvation.
Lemme bust the virginity
prized by every brothel.
To govern is to execute:
To impregnate une femme,
to castrate un homme….
[Halifax (Nova Scotia) 3 & 4 février mmxi]
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario