Juli Micolau
(La Freixneda —el Matarranya—, Teruel 1971).
Cursa estudios básicos en su villa, Alcorisa, e incrementa su bagaje de manera autodidacta en las cosas que más le gustan y que siempre le despiertan la curiosidad como son la lengua y literatura, la historia, el arte.... Por circunstancias personales se le puede ver por el Alto Penedés donde trabaja en una empresa metalúrgica (en el sector del cava).
Es premio Pedro Saputo de las letras aragonesas en lengua catalana y premio Guillem Nicolau (2008) de creación literaria. Uno de los esponenetes máximos de la poesia "de la Franja", zona fronteriza entre Aragón y Cataluña, con un idoma propio entre la fabla aragonesa y el catalán.
Bibliografía:
Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997). Saragossa, 1997
Esfera. Traspunt en la serena (Premi Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002). Calaceit, 2001
D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008). Saragossa, 2008
Àtic antic (Gran Medalla de la Ginesta d’Or-Jocs Florals del Rosselló 2012). Palma de Mallorca, 2014
Aparecen sus versos en antologías y libros colectivos como Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent Terra Paraules (2001); 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007); Lletres de casa (2009); Roda la mola (2010); L’arbreda ebrenca (2010); Tren de Val de Zafán (2011); Poesia a la Frontera (2011); Jocs Florals de la Ginesta d’Or (2012); Nit de poetes (2012) i a Poetes de l’Ebre (2012).
Ha participado en las revistas Sorolla’t (1995 i 2000); Kalat-Zeyd (1998 i 2001); CESBA (1999); L’Eixam (2000); Plana Rasa (2003); Descobrir Catalunya (2006); L’Arnerol (2008); ARTeFACTE (2010); La Vanguardia digital (2010); ROLDE (2011); El Pregón (2012 i 2013) i El Alambique (2014).
Es miembro de la Associació Cultural del Matarranya y colabora en la revista Temps de Franja.
Diversión
Situemos el papel
en un viaje por el tiempo:
la música y la atmósfera
transportan deseo;
ella y él
se adaptan al presente,
resaltan el ejercicio sincero
de diversión impactante
y buscan referentes recientes
para mostrar rebeldía.
La altura del mundo
Irían a la cumbre más próxima
a descubrir la altura del mundo.
Lo harían a la manera brillante
de los exploradores clásicos.
Ahora se han introducido,
sin prudencia,
en la cueva del espeleólogo,
conocedor de la tierra
y sus misterios.
Sí, irían allá arriba del todo
desde el adentro más profundo.
(Traducción del autor)
Diversió
Situem el paper
en un viatge pel temps:
la música i l'atmosfera
transporten desig;
ella i ell
s'adapten al present,
ressalten l'exercici sincer
de diversió impactant
i busquen referents recents
per mostrar rebel· lia.
L'alçada del món
Anirien al cim més pròxim
a descobrir l'alçada del món.
Ho farien a la manera brillant
dels exploradors clàssics.
Ara s'han introduït
sense prudència
a la cova de l'espeleòleg,
coneixedor de la terra
i els seus misteris.
Sí, anirien allà dalt de tot
des del dedins més profund.
Juli Micolau
Passions
M’entretenia en fixacions
de gust remot
quan m’induïen a contemplar
-distret com mai-
a una parella en clara evidència
de fer-se mims circumstancials
per atraure’s mútuament
uns flocs de pèl distanciats
i uns llavis que encenien
desitjos de trobar-se.
Assaonar el sec
Les turbulències d’adés són les d’ara.
Ja sabem que la terra és aspra
per molts estalls, encara.Treballs
per a recuperar allò que es perd,
quan se sap i conec
que la millor saba és
l’aigua que pot assaonar el sec.
Mas assolat
Un mas assolat viu desolat i sense tràfec,
esperant com s’escurcen les hores.
Està erm i ert de veure’s així d’escàs,
en les llomeres corcades que li sostenen
i aguanten les entranyes. Lo tellat sense ràfec
és un colador insaciable. Beu l’aigua que veu
i voldria regolfar remeis a l’antic fogatge.
Un vell carrascot m’ha convidat
a l’antic pedrís i m’ha anat desgranant
records de com anaven fent i desfent
en tot aquell temps irrecuperable.
Idioma idolatrat
Condecoro l’idioma idolatrat
per ser nostre i ser vell,
i és vell com aquell qui diu
com la picor o l’anar a peu,
i ja se sap, per curtejar
de memòria, cames,
com aquelles que coixegen
exhaustes per calcigar en fals
i errar malament.
A la manera d’Orfeu
Músic pagat fa mal so?
És qüestió d’afinar l’arpa,
tocar pel cor del poble
la caricia dels arpegis
i
amb do de pit
intentar profecies
o
l’himne del scherzo
a la manera d’Orfeu.
El blet i el blat
Entre el blet i el blat
ja verdegen els brins
pintats a camp obert.
Un bernat pescaire s’ajup
damunt l’aigua. Ha planejat
visitar Castàlia, beure al nimfeu
i arruixar un brot en brosta
si creix en branca secallosa
davant del senill del barranc.
Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997). Saragossa, 1997
Esfera. Traspunt en la serena (Premi Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002). Calaceit, 2001
D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008). Saragossa, 2008
Àtic antic (Gran Medalla de la Ginesta d’Or-Jocs Florals del Rosselló 2012). Palma de Mallorca, 2014
Aparecen sus versos en antologías y libros colectivos como Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent Terra Paraules (2001); 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007); Lletres de casa (2009); Roda la mola (2010); L’arbreda ebrenca (2010); Tren de Val de Zafán (2011); Poesia a la Frontera (2011); Jocs Florals de la Ginesta d’Or (2012); Nit de poetes (2012) i a Poetes de l’Ebre (2012).
Ha participado en las revistas Sorolla’t (1995 i 2000); Kalat-Zeyd (1998 i 2001); CESBA (1999); L’Eixam (2000); Plana Rasa (2003); Descobrir Catalunya (2006); L’Arnerol (2008); ARTeFACTE (2010); La Vanguardia digital (2010); ROLDE (2011); El Pregón (2012 i 2013) i El Alambique (2014).
Es miembro de la Associació Cultural del Matarranya y colabora en la revista Temps de Franja.
Diversión
Situemos el papel
en un viaje por el tiempo:
la música y la atmósfera
transportan deseo;
ella y él
se adaptan al presente,
resaltan el ejercicio sincero
de diversión impactante
y buscan referentes recientes
para mostrar rebeldía.
La altura del mundo
Irían a la cumbre más próxima
a descubrir la altura del mundo.
Lo harían a la manera brillante
de los exploradores clásicos.
Ahora se han introducido,
sin prudencia,
en la cueva del espeleólogo,
conocedor de la tierra
y sus misterios.
Sí, irían allá arriba del todo
desde el adentro más profundo.
(Traducción del autor)
Diversió
Situem el paper
en un viatge pel temps:
la música i l'atmosfera
transporten desig;
ella i ell
s'adapten al present,
ressalten l'exercici sincer
de diversió impactant
i busquen referents recents
per mostrar rebel· lia.
L'alçada del món
Anirien al cim més pròxim
a descobrir l'alçada del món.
Ho farien a la manera brillant
dels exploradors clàssics.
Ara s'han introduït
sense prudència
a la cova de l'espeleòleg,
coneixedor de la terra
i els seus misteris.
Sí, anirien allà dalt de tot
des del dedins més profund.
Juli Micolau
Passions
M’entretenia en fixacions
de gust remot
quan m’induïen a contemplar
-distret com mai-
a una parella en clara evidència
de fer-se mims circumstancials
per atraure’s mútuament
uns flocs de pèl distanciats
i uns llavis que encenien
desitjos de trobar-se.
Assaonar el sec
Les turbulències d’adés són les d’ara.
Ja sabem que la terra és aspra
per molts estalls, encara.Treballs
per a recuperar allò que es perd,
quan se sap i conec
que la millor saba és
l’aigua que pot assaonar el sec.
Mas assolat
Un mas assolat viu desolat i sense tràfec,
esperant com s’escurcen les hores.
Està erm i ert de veure’s així d’escàs,
en les llomeres corcades que li sostenen
i aguanten les entranyes. Lo tellat sense ràfec
és un colador insaciable. Beu l’aigua que veu
i voldria regolfar remeis a l’antic fogatge.
Un vell carrascot m’ha convidat
a l’antic pedrís i m’ha anat desgranant
records de com anaven fent i desfent
en tot aquell temps irrecuperable.
Idioma idolatrat
Condecoro l’idioma idolatrat
per ser nostre i ser vell,
i és vell com aquell qui diu
com la picor o l’anar a peu,
i ja se sap, per curtejar
de memòria, cames,
com aquelles que coixegen
exhaustes per calcigar en fals
i errar malament.
A la manera d’Orfeu
Músic pagat fa mal so?
És qüestió d’afinar l’arpa,
tocar pel cor del poble
la caricia dels arpegis
i
amb do de pit
intentar profecies
o
l’himne del scherzo
a la manera d’Orfeu.
El blet i el blat
Entre el blet i el blat
ja verdegen els brins
pintats a camp obert.
Un bernat pescaire s’ajup
damunt l’aigua. Ha planejat
visitar Castàlia, beure al nimfeu
i arruixar un brot en brosta
si creix en branca secallosa
davant del senill del barranc.
*
Al fible de l’estiu,
l’últim tram del riu,
(sense l’abisme deis tolls)
a correts ve viu,
a trossets ocult.
vol magia
en el cor de l’hivern
i veure’s cristal.lí
a l’esmalt deis còdols.
*
Dec dir i dic:
a la primera respiració
presenta’t sensat
en nom de tu mateix,
demostra’t honest
i guia’t pel teu dictat
de consciéncia i seny
— la convicció total —
per si vas rumb al futur
en l’intent de perdurar
en les memóries,
en l’espai
i en els temps.
*
La merla insinúa set:
no tem
la bassetja de l’inexpert.
Entre tres coscolls
mira els cocons i la culla,
ara espill d’un autorretrat.
buscant bateons
somia perdius
a la vora d’un cabrit
i un bitxac!
Amb l’ús antic del buirac
atrapaven pardals
per a gloria d’Artemis.
*
L’arbre té tronc,
cimals, branques,
una soca recerosa,
abric antic,
abrac d’história,
pollís, sorrama…
Té pel cos un esgall
que no es cus, peí cas…
…ni enfilant l’agulla.
*
Som com som,
som d’on som.
Sóc com sou
i no és secret
que parlo
i escric
a les mélies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario